Autoretrat d’una malaltia
26 Octubre, 2015
Celebració junt amb el Rotary Club a l’Auditori de Sant Cugat, de l’acte solidari “Posem fi a la polio” en el qual vaig presentar aquest “Autoretrat d’una malaltia” i es van recaptar diners per 2.800 vacunes, perquè no els passi això als nens d’arreu del món.
A l’acte varen assistir els regidors de benestar social, cultura i ensenyament de l’ajuntament de Sant Cugat. Van parlar els doctors Enric Portell i Mª Victòria Amargós de l’Institut Guttmann, el doctor Josep Roca, cirurgià plàstic de System Roca, i la regidora Susanna Pellicer.
Agraeixo molt sincerament a tots els que ens van acompanyar i van ajudar a tirar endavant aquest projecte.
La meva presentació de l’acte:
Fa temps, no recordo quan, et vaig conèixer, gairebé havia aprés a caminar. No recordo si va ser a la primavera o a la tardor. Et devia conèixer al mateix temps que a la meva veïneta Montse.
La meva mare, que era molt sàvia, ben aviat em va ensenyar que havia d’entendre les coses, havia d’estimar i sobre tot comprendre als demés.
Vaig jugar sempre amb tu, recordo quan corríem i ens banyàvem a les platges del Masnou. Com anàvem en bicicleta. Recordo també molt bé com amb el meu inseparable amic Lluís, als estius, fèiem la pesca submarina i anàvem amb patí. Al mateix temps recordo que tots els amics del col·legi et varen acceptar i t’entenien bé.
El temps va anar passant, va arribar la joventut, aquest temps boig, i jo quasi em vaig oblidar de tu. Vaig formar una família, vaig tenir dos fills. Però un dia, a la neu, estant amb ells em vaig recordar molt de tu, i jo sé el perquè. Però bé, els temps va anar passant i t’anaves esborrant de la meva memòria.
Va ser a Nova York, on jo tenia un estudi. Recordo perfectament que una nit molt freda de febrer, tornant al meu estudi per la cinquena avinguda et vaig retrobar. Quina casualitat! o no. El cert és que a partir d’aquell moment ja estaríem més en contacte.
Ha arribat la tardor, aquesta tardor de les persones en què els records es refresquen, i amb ells has arribat tu de nou, però ara, en aquesta hora de retrobament vull dir-te molt seriosament una cosa que no t’havia dit mai, sóc molt gelós i no vull de cap manera, amiga polio, que em deixis per anar amb un altre nen, i per això lluitaré.
